mpilarfarrés

Pilar Farrés és una artista empordanesa amb una llarga i consolidada trajectòria artística. En el seu estudi de la Costa Brava, crea obres de gran delicadesa, que fusionen l’empremta de la naturalesa amb una simbologia pròpia, que s'inspira i homenatja els colors, les formes i l'essència de l'Empordà. Fa anys que l'artista explora la seva creativitat artística treballant diferents tècniques i disciplines, i ha trobat en l'austeritat i l’elegància dels materials i les formes naturals, una força expressiva única per a les seves creacions. Les obres de Farrés combinen de forma atractiva el talent expressiu innat de l'artista, amb una elaboració estètica molt subtil, rica però senzilla, potent però reposada.

Pilar Farrés ha exposat i participat en diverses exposicions i certàmens artístics arreu de Catalunya (Barcelona, Girona, Cadaqués, Canet de Mar, Begur, Ripoll ,Montserrat,Figueres...), França (Narbonna, Perpignà, Lagrasse,...) i Espanya (Madrid,Bilbao, Granada,Sevilla..). L'artista té obra exposada en diverses institucions públiques i privades .

Pilar Farrés es una artista empordonesa con una larga y consolidada trayectoria . En su estudio de la Costa Brava, crea obras de gran delicadeza, que fusionan la huella de la naturaleza con una simbología propia, que se inspira y homenajea los colores, las formas y la esencia del Empordà. Hace años que la artista explora su creatividad trabajando diferentes técnicas y disciplinas, y ha encontrado en la austeridad y la elegancia de los materiales y las formas naturales, una fuerza expresiva única para sus creaciones. Las obras de Farrés combinan de forma atractiva el talento expresivo innato del artista, con una elaboración estética muy sutil, rica pero sencilla, potente pero serena.

Pilar Farrès ha expuesto participado en exposiciones y certámenes artísticos en Cataluña (Barcelona, Girona, Cadaqués, Canet de Mar, Begur, Ripoll, Montserrat, Figueres...), Francia (Narbonna, Perpignan, Lagrasse, ...) y España (Madrid, Bilbao, Granada, Sevilla ..). El artista tiene obra expuesta en diversas instituciones públicas y privadas.

Pilar Farrés is an Empordanese artist with a long and established career. In her study of the Costa Brava, she creates works of great delicacy, which fuse footprint nature with her own symbolism, which inspires and celebrates the colors, shapes and essence of Empordà.

For years she has explored her creativity to work out different techniques and disciplines, and she has found a unique expressive power for their creations through austerity, elegance of materials and natural forms. Farrés works combine attractively the innate expressive talent of the artist with a very subtle aesthetic development, rich but simple, powerful yet serene.

Pilar Farrès has taken part in several exhibitions and artistic events in Catalonia (Barcelona, Girona, Cadaqués, Canet de Mar, Begur, Ripoll, Montserrat, Figueres ...), France (Narbonna, Perpignan, Lagrasse, ...) and Spain (Madrid, Bilbao, Granada, Seville...). Currently the artist's works are exhibited in various public and private institutions.

In continuous training, she has attended monographic and specific courses including drawing, painting, life figure drawing, sculpture, history of ancient and contemporary art and self-management for artists and creators.

Pilar Farrés est une artiste avec une trajectoire artistique longue et consolidée.

Dans son atelir situe à la Côte Brave, elle crée des oeuvres d'une grande délicatesse, qui fusionnent l'empreinte de la nature avec un symbolisme propre, que s'inspire et célèbre les coleurs, les formes et l'essence de l'Empordà.

Il y a des années que l'artiste explore sa créativité en utilisant des différentes techniques et disciplines, et elle a trové dans l'austérité et dans l'elégance des matériaux et les fermes naturelles, une force expressive unique pour ses créations. Les oeuvres des Farrés combinent le talent expressif inné de l'artiste, avec une élaboration esthétique très subtile, riche mais simple, puissante mais sereine.

Pilar Farrés a exposé en paricipant à des expositions et concours artistiques en catalogne (Barcelona, Girona, cadaqués, Canet de Mar, Begur, Ripoll,Montserrat, Figueres ... en france (narbonne, Perpignan,Lagrasse...) et en Espagne (Madrid, Bilbao, Granada, Sevilla...).L´artiste a exposé son oeuvre dans diverses institutions publiques et privés.

Pilar Farrés é uma artista empordanesa com uma trajectória artística abrangente e sólida. No seu atelier situado na Costa Brava, realiza obras de grande delicadeza, que fusionam a impressão da natureza com uma simbologia própria, que se inspira e faz homenagem às cores, as formas e a essência do Empordà. A artista sempre explorou a sua creatividade artística trabalhando diferentes técnicas e disciplinas, e encontrou na austeridade e a elegância dos materiais e a formas naturais, uma força expressiva única para a s suas criações. As obras de Farrés combinam de forma atractiva o talento expressivo inato da artista, com uma elaboração estética muito súbtil, rica mas simples, potente mas repousada.

Pilar Farrés expôs e participou em diversas exposições e concursos artísticos por Catalunha (Barcelona, Girona, Cadaqués, Canet de Mar, Begur, Ripoll, Montserrat, Figueres...), França (Narbonna, Perpignà, Lagrasse,...) e Espanha (Madrid,Bilbao, Granada,Sevilha..). A artista tem obra exposta em diversas instituições públicas e privadas .

Em formação contínua, realizou monogràficos e cursos, destacam-se os de: desenho, pintura, figura humana, escultura, história de arte antiga e contemporânia e auto-gestão para artistas e criadores.

Instal·lació - Instalación - Installation

Myein

De origen griego, la palabra mística da significado al acto de cerrar los ojos, un hecho que la artista Pilar Farrés quiere destacar a través de la presente pieza.

El que mantiene demasiado dispersa su mirada no puede percibir todos los detalles de su realidad, de modo que este trabajo pretende subrayar ese instante de concentración en medio del ritmo y la rutina ajetreada, con la promesa de que algo esencial ha llegado ante nuestra mirada. Así, cuando los párpados vuelvan a alzarse, se podrán admirar y apreciar todos los matices que presenta esa instantánea.

A pesar de someternos a un bombardeo constante de información y desinformación a través de los smartphones y demás soportes tecnológicos, plataformas y redes sociales como Facebook, Instagram, Pinterest, etc., siempre detectamos en todo ello alguna imagen que capta nuestra atención, una imagen que retenemos en nuestra retina e interiorizamos, y que se presenta en cualquier momento del día, como ya advirtiera el escritor suizo Pierre Stutz en su libro Las raíces de mi vida —Admiración, Liberación, Reconciliación—. Stutz escribió: «Los místicos no buscan el sentido de la vida fuera sino dentro de sí mismos, en su interior, como medio para sentirse vitalmente inmersos en toda la creación.»[1] De este modo, se revela necesario el acto de cerrar los ojos para alcanzar y completar el ejercicio de meditación, reflexión.

Aunque resulte difícil de creer, el mismo hecho de admirar una fotografía a través de un smarthphone puede provocar el deseo de crear y expresar un sentimiento o emoción, así como puede desencadenar un momento de contemplación “espiritual”. Se generan instantes sagrados para el creador/artista que se trasladan e identifican con el misterio que se esconde tras ellos. Surge, por tanto, un misticismo relacionado con el concepto de lo efímero.

Actualmente navegamos por la red y recibimos numerosos estímulos de maneras muy diversas, como antaño los antiguos cuando contemplaban la inmensidad de la naturaleza. A pesar de las diferencias, el ser humano sigue cerrando los ojos en determinados momentos en los que necesita retener aquello que ve, que percibe, para aprenderlo e interiorizarlo hasta convertirlo en conocimiento, en una necesidad de saber más y seguir investigando, seguir el rastro… En este sentido, Pilar Farrés consigue crear una pieza de gran significado poético, transformando en espiritual lo cotidiano y banal, elevando la puesta en escena en un acto divino y místico. En ella conjuga cuatro cajas vacías a modo de cuatro pequeños intervalos —cuatro parpadeos— con una rama de árbol para simbolizar una confrontación Una confrontación de lo material, lo físico y lo pagano con lo sagrado y etéreo; es decir, la artista juega con la idea y el concepto digital, artificial y lo natural y orgánico.

Tras la aparente fragilidad, sencillez y delicadeza de esta pieza se esconde una gran carga social, de toma de conciencia, un llamamiento a ese estado místico de cerrar los ojos, de reflexión y pausa, tan necesario en este siglo XXI.

[1] STUTZ, Pierre. Las raíces de mi vida —Admiración, Liberación, Reconciliación—. Madrid: Narcea, 2007, pp.19-20.

Irene Gras - Crítica de Arte

Paraula mística d’origen grec que fa referència a l’acte de tancar els ulls, un fet que l’artista Pilar Farrés vol destacar a través d’aquesta peça.

Aquell que manté la mirada massa dispersa no pot percebre tots els detalls de la seva realitat, de manera que aquest treball pretén subratllar aquest instant de concentració enmig del ritme i la rutina atrafegada, amb la promesa que alguna cosa essencial ha arribat fins la nostra a mirada. Així, quan les parpelles es tornin a alçar, podran admirar i apreciar tots els matisos que presenta aquesta instantània.

A pesar d’estar sotmesos a un bombardeig constant d’informació i desinformació a través dels smartphones i d’altres suports tecnològics, plataformes i xarxes socials com Facebook, Instagram, Pinterest, etc., sempre detectem alguna imatge que capta la nostra atenció, una imatge que retenim en la nostra retina i que interioritzem, i que se’ns presenta en qualsevol moment del dia, tal com ja havia advertit l’escriptor suís Pierre Stutz en el seu llibre Las raíces de mi vida- Admiración, Liberación, Reconciliación-. Stutz va escriure: «Els místics no cerquen el sentit de la vida fora, sinó dins d’ells mateixos, en el seu interior, com un mitjà per sentir-se vitalment immersos en tota la creació.» D’aquesta manera, es revela com a necessari l’acte de tancar els ulls per atènyer i completar l’exercici de la meditació, reflexió.

Encara que resulti difícil de creure, el simple fet d’admirar una fotografia a través d’un smartphone pot provocar el desig de crear i expressar un sentiment o emoció, així com pot desencadenar un moment de contemplació “espiritual”. Es generen instants sagrats per al creador/artista que es traslladen i identifiquen amb el misteri que s’amaga rere d’ells. Sorgeix, per tant, un misticisme relacionat amb el concepte d’allò efímer.

Actualment naveguem per la xarxa i rebem nombrosos estímuls de maneres molt diverses, com antany els antics quan contemplaven la immensitat de la naturalesa. A pesar de les diferències, l’ésser humà segueix tancant els ulls en determinats moments en els quals necessita retenir allò que veu, que percep, per aprendre-ho i interioritzar-ho fins a convertir-ho en coneixement, en una necessitat de saber més i de seguir investigant, seguir el rastre...En aquest sentit, Pilar Farrés aconsegueix crear una peça de gran significació poètica, transformant en espiritual allò quotidià i banal, elevant la posada en escena en un acte diví i místic. En ella, hi conjuga quatre caixes buides a mode de quatre petits intervals- quatre parpelleigs- amb una branca d’arbre per simbolitzar una confrontació. Una confrontació d’allò material, allò físic i allò pagà amb allò sagrat i eteri; és a dir, l’artista juga amb la idea i el concepte digital, artificial i allò natural i orgànic.

Rere l’aparent fragilitat, senzillesa i delicades d’aquesta peça s’amaga una gran càrrega social, de presa de consciència, una crida a aquest estat místic de tancar els ulls, de reflexió i pausa, tan necessari en aquest segle XXI.

[1] STUTZ, Pierre. Las raíces de mi vida —Admiración, Liberación, Reconciliación—. Madrid: Narcea, 2007, pp.19-20.

Irene Gras - Crítica d'Art


En el lloc del Retaule

La metàfora del pastor que guia el ramat forma part de l’imaginari més basic del culte religiós a Occident. Una imatge eficaç per recordar–nos una estructura de poder de direcció única. No fos que algun despistat caigués en l’error de pensar que, a l’església, les coses van de baix a dalt. Mai hi han anat. La mateixa arquitectura de basíliques i catedrals, sobretot des del gòtic, ens recorda a tota hora que som infinitament petits, un ramat a mans de qui pensa.

Una de les joies de l’escultura religiosa gòtica catalana és el retaule de l’altar major de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Protegits rere un reixat situat al presbiteri, els més de sis metres i mig d’alçada d’imatgeria bíblica despleguen a distància el relat fundacional, amb escenes de la passió, àngels, querubins, apòstols i una verge amb el nen que presideix el conjunt. Quina deu ser la imatge dels fidels des d’allà dalt? Quina és la visió de la nau un dia de culte des de la figura central del retaule, des de la verge amb el nen en braços?

Des que, cap a finals de 1400, el retaule va quedar en bona part enllestit, al seu davant s’hi han celebrat tots els rituals de naixement, aparellament i comiat dels habitants de la comunitat de Castelló. Nobles medievals hi han entronitzat comtes, mercaders enriquits hi han batejat els fills, pagesos i gent dels cortals hi han acomiadat als seus. Ningú els ha explicat mai perquè, entre ells i la verge del retaule, s’alçava un reixat de ferro infranquejable: 116 barrots de quasi 4 metres d’alçada. M’agrada suposar que alguns d’ells s’ho han preguntat.

Entre els nens que en el tardofranquisme hi van viure endiumenjats amb roba planxada i olor de colònia alguns rituals de pas, alguns s’ho van preguntar. Què veia la verge des d’allà dalt? Per què era tan lluny? Què hi feien, al seu costat, totes aquelles figures blanques de llavis vermells? Han hagut de passar uns quants anys perquè la Pilar Farrés pogués creuar el reixat de ferro infranquejable i capgirar el joc de mirades.

A les seves mans, una estructura de peces cúbiques ha vingut a substituir els relleus del retaule, amb les seves figures i pinacles. Un entramat de peces de fusta de roure encaixades de forma irregular ha usurpat els cossos d’alabastre que presideixen l’altar. La Pilar les ha disposat amb cura suprimint-ne àngels i apòstols però mantenint el diàleg amb la llum del retaule originari. És la llum que llisca pels diferents cossos geomètrics, que la trenquen en ombres i zones de silenci evocant la intensa negociació amb aquest element físic que van mantenir els artesans del retaule de la basílica. Aquí no hi ha verge. Tampoc hi ha nen. Ni relat. En aquest retaule depurat i cubista, és la mateixa forma qui invoca el relat.

Un nou retaule que, si bé ha renunciat a tota referència bíblica –qualsevol altra opció li hagués restat versemblança– no ha obviat l’exercici de distància i de poder que ha modelat durant generacions la pau dominical de la basílica. Unes columnes elaborades amb fragments mínims de cartró sobreposats un damunt de l’altre evoquen l’estructura ferrada que veta l’accés al retaule. Explica la Pilar que cada fragment de cartró remet a una història de vida, són les vides múltiples a les qui, enllaçades pel trenat de les generacions, un reixat els ha recordat on era el seu lloc en el món. Finalment, en aquest gest per situar els fidels al cantó de l’altar, la Pilar ha buscat fotografies de comunions i batejos i altres ritualitats dels anys vint, trenta, quaranta, cinquanta i seixanta del segle vint celebrades a la basílica i les ha portat fins al lloc del retaule. Les úniques imatges evidents en aquest nou retaule són les vides minúscules que han creuat el reixat. Per una vegada, i després de generacions rere la tanca, el ramat ha pres el lloc del retaule. Finalment.

Cristina Masanés - Periodista


La instal.lació presenta un bodegó en què es fusionen amb gran elegància realitat i abstracció. La composició de la imatge condueix inevitablement la mirada des dels extrems fins a la part central, on les línies convergeixen per a crear una figura de gran plasticitat visual. Les formes semblen haver-se reduït a la seva essència, i és precisament el minimalisme i la puresa de les formes, la que dota la imatge d’una gran força simbòlica i poesia visual. L’encert en l’acurat tractament de la llum, que dibuixa tènues ombres que aporten un suau però necessari relleu a la imatge, i en l’elecció de material i la seva calidesa, tenen com a resultat una imatge de gran sensibilitat estètica, en la que conceptualment es fusionen l’antiguitat i la modernitat. Marta Vázquez.


Capsa de 31 x 16 x 15 cm ferro -10 pedals de terracuita de 8,9 i 10 x 7,6 i 5 x 3 cm
25 peces de terracuita de 8,5 i 8 x 1,5 x 1 cm- 10 peçes de ferro de 23, 24 x 22, 23 i 24 x 0,4 cm

Narració de la història 1 - instal·lació

Narració de la història 1 és una obra que reflexiona sobre l'existència, el pas del temps i la construcció de la identitat personal. Velles gomes i pedals de bicicleta, desgastats per l'energia i el temps, funcionen com a metàfora de la història d'un subjecte, els seus temps i espais únics.

Es tracta d'apunts anecdòtics sobre el sentit d'una narració vital i personal que s'equipara a les successives etapes d'un trajecte en bicicleta.

Narració de la història 1 pot ser qualsevol història, ja que tot escenari vital té els seus propis mecanismes caducs, a partir dels quals és possible reconstruir, a mode de narració, les vivències personals superades.

De forma poètica, aquesta obra remet a la nostàlgia del passat i a l'aventura i la llibertat conquerides en cada narració possible. La sensibilitat i la delicadesa que transmeten les peces que conformen l'obra, que no són autèntics pedals i gomes de bicicleta, sinó una representació, que permet endevinar una voluntat de reflexió quasi sublim, sobre la subjectivitat i l'experiència personal.

Narración de la historia 1 - instalación

Narración de la historia 1 es una obra que reflexiona sobre la existencia, el paso del tiempo y la construcción de la identidad personal. Viejas gomas y pedales de bicicleta, desgastados por la energía y el tiempo, funcionan como metáfora de la historia de un sujeto, sus tiempos y espacios únicos.

Se trata de apuntes anecdóticos sobre el sentido de una narración vital y personal que se equipara a las sucesivas etapas de un trayecto en bicicleta.

Narración de la historia 1 puede ser cualquier historia, ya que todo escenario vital tiene sus propios mecanismos caducos, a partir de los cuales es posible reconstruir, a modo de narración, las vivencias personales superadas.

De forma poética, esta obra remite a la nostalgia del pasado y la aventura y la libertad conquistadas en cada narración posible. La sensibilidad y la delicadeza que transmiten las piezas que conforman la obra, que no son auténticos pedales y gomas de bicicleta, sino una representación, que permite adivinar una voluntad de reflexión casi sublime, sobre la subjetividad y la experiencia personal.

The Telling of the Story 1 - An Art Installation

"The Telling of the Story 1" is an art work which reflects on the ideas of existence, the pass of time and the construction of personal identity. Old bicycle tires and pedals, worn out by energy and time, work as a metaphor of one's own story, its own time and place.

This art work is full of anecdotal notes about the meaning of a vivid and personal narrative which compares to the different steps of a bicycle ride.

"The Telling of the Story 1" can be any story, since every vital stage has its own limited mechanisms working as a background which makes possible to rebuild and tell one's own overcoming of personal experiences.

In a poetic way, this work reminds us the nostalgia of the past and the adventure and freedom conquered by any possible story. The sensitivity and delicacy that the particular items of the work communicate prove that they are not mere bicycle spare parts, but a message which allows us to guess a will of reflection almost


Instal·lació S/t -490, 491 - 2015 - Oli, esmalt, vi i tinta sobre tela de lli de 140x110cm muntada sobre sobre bastidor de 120x100x3cm
33 de 10x10x3cm fusta, agulles, tinta sobre paper fet a mà
33 de 19x10x3cm madera, agujas, tinta sobre papel hecho a mano.

La vinya

Any rere any, la terra i la vida es regeneren en un cicle de renovació constant. En aquesta obra, les peces de fusta representen capes de terra, que de forma metafòrica s’assimilen com a etapes de la vida, que es van succeint.

En alerta, expectant, suspesa en un dèbil però ferm lligam a la terra, la nova vida rebrota i dóna el seu fruit.

El vermell, color de la vida que vibra i la ferida que brolla, esquitxa i regenera l’art i la naturalesa com a ens vius.

Un procés vital, que regeix d’igual forma les lleis de la vida i l’art en la seva essència, com a realitat significant, polisèmica i mutable.

Año tras año, la tierra y la vida se regeneran en un ciclo de renovación constante. En esta obra, las piezas de madera representan capas de tierra, que, de forma metafórica, asimilan como etapas de la vida, que se van sucediendo.

En alerta, expectante, suspendida en un débil pero firme ligazón a la tierra, la nueva vida rebrota y da su fruto.

El rojo, color de la vida que vibra y de la herida que brota, salpica y regenera el arte y la naturaleza como ente vivos.

Un proceso vital, que rige de igual forma las leyes de la vida y el arte en su esencia, como realidad significante, polisémica y mutable.

Year after year, earth and life are regenerated themselves in a cycle of constant renewal. In this artwork, the wood pieces represent the Earth ́s layers, which are assimilated with the succeeding life stages.

Alert, expectant, suspended in a weak but solid connection to the land, new life sprouts again and gives its fruit.

The vibrating red color, the color of life, and the gushing wound splash and regenerate art and nature as beings.

A vital process that regulates equally the laws of life and art in their essence as a significant, polysemic and mutable reality.

Performance


ROC

Un roc..... i més elements
una acció que porta per títol ROC i que reivindica l’ afecte, suport i solidaritat entre les persones, en el marc del dia internacional contra la violència de gènere

..... i vaig pensar en la necessitat de passar a l’acció.
......i vaig pensar en la necessitat de plantar cara.
......i vaig pensar en la necessitat de dir prou .

HUG (abraçada)

Intervenció sobre tela - Tècnica mixta

Premsa - Prensa - Press

Contacte - Contacto - Contact


  • Dirección del taller

    Castelló d'Empúries / Figueres
    Girona
  • Teléfono de contacto

    689 517 410
  • Email

    mpilarfarres@gmail.com